La vida d'estudiant pot ser aburrida i frustrant, és veritat. Però això no vol dir que no hi hagin coses positives. A part, l'alumnat de l'institut està molt enfocat en l'amor. Però en el nostre no és el cas, em de sortir de l'atmosfera col·legial per trobar el nostre amor.
Desde petita que estic enamorada del meu veí, un dia sense pensar vaig pujar al ascensor (i això que el meu pare m'havia dit que no hi havia llum al edifici) i me'l vaig trobar allà dins, esperant a que pugés amb un cabell perfecte amb olor a pantene, amb els ulls verds, i una piga a la galta que em torna boja, i això que té dos anys més que jo. Mentres estavem pujant l'ascensor es va parar i va començar a caure. La llum s'apagava i s'encenia cada 10 segons, el noi espantat es va apropar a mi pensant que jo tindria por, i per culpa del cop fort que va provocar l'ascensor em vaig donar un cop molt fort en el cap. Notava com el cap em donava voltes i voltes fins veure-ho tot blanc. Vaig caure desmaiada.
Continuarà....
Continuarà....
Emocionat de que la història segueixi!
ResponEliminaTota una delícia!
ResponEliminaEsperant la segona part!!
ResponElimina